Curs 2011-2012 3r ESO

En una freda matinada de febrer, una riuada d’alumnes de tercer caminàvem cap a la parada d’autobusos per anar a esquiar...

Encara ens quedaven quatre hores sobre rodes.

Un cop vam arribar a l’estació d’esquí, ens tocava llogar tot el material bàsic, com per exemple les botes i els esquís. Seguidament, estàvem preparats per iniciar la primera classe de l’estada a Pal-Arinsal. Al cap d’unes quantes lliçons, algunes amb més èxit que d’altres, ja desitjàvem provar el menjar de l’estació. Al cap d’una estona esquiant per les muntanyes, sense evitar les patacades, ens vam dirigir cap a l’hotel, a Andorra la Vella.

Ja per la tarda ens vam instal·lar a les nostres habitacions, bastant cansats del primer dia d'esquí i a punt per anar a sopar. Després d'haver menjat bastant bé, vam anar a dormir ben d'hora per tenir més energies pel següent dia.

Tot i que anar a dormir d’hora no és el nostre fort ni llevar-se d’hora tampoc, encara ens aguantàvem prou drets. La dinàmica del dia va ser semblant a la del dia anterior, amb més atreviment per part dels monitors d’esquí i per part nostra. Tornant a l’hotel per la tarda, era l’hora d'anar a fer un tomb per Andorra la Vella, la capital, i vam aprofitar per omplir-nos les motxilles amb diverses compres. Al tornar a l'hotel, vam sopar i ens en vam anar a dormir més cansats que el dia anterior.

El tercer i últim dia ja notàvem la fatiga de tants dies d'esquí. Va ser el dia més cansat, el de més dificultat, però el de menys caigudes. Abans de marxar de Pal-Arinsal, vam disfrutar dels últims moments a la pista i ens va fer molta llàstima haver de tornar cap a casa.

Tots estàvem rebentats, i després de dinar vam tornar el material llogat. Quan vam pujar a l'autobús de tornada cap a Vilafranca, vam mirar per última vegada aquell paisatge i ens vam recordar d'aquells dies tan emocionants que havíem passat. Tot i així, vam saber agrair la comoditat de les cadires de l’autobús.