1-Què has estudiat? On has treballat anteriorment?

Primer vaig fer magisteri, després em vaig treure el títol de mestra de català i també sóc llicenciada en història. He estat treballant al Montagut, a l’Estalella, al Pau Boada i molts anys al Cristòfor, on vaig fer de mestra, directora i coordinadora. Un cop vaig arribar aquí, a l’Institut Alt Penedès, vaig començar l’ESO amb el grup de primer.

2-Com i quan vas arribar al centre? Què recordes d’aquells anys?

Van ser uns anys on hi va haver de tot, coses bones, com la lluita per l’escola en català o coses no tan bones, encara que el balanç és positiu. Els primers anys aprenia molt, agafes experiència i això per una mestra és molt important, de la mateixa manera que ho són els companys. Van ser uns anys de reciclatge, tot i que jo mai he deixat de fer cursets i a la vegada és important fer-ne per tenir relació amb altres mestres o professors d’altres centres. La nostra afició és parlar de nens i d’experiències que hem tingut en diferents centres.

3-Com van ser les teves primeres classes?

Eren una mica amb el neguit de pensar que a cada moment et deixaves coses importants per explicar o bé que no ho feies prou bé. Ara que, tot s’ha de dir, en el meu primer any la direcció de l’institut amb la qual treballava ens va donar molt de suport i sempre es posava de part del mestre en qualsevol cas.

Jo feia 4t i veritablement les classes de pràctiques no van tenir res a veure amb trobar-se davant d’una classe plena de nens/es. Per sort vaig tenir una gran companya que es deia Loli Marco, que ja feia molt anys que ensenyava i em va donar un cop de mà amb tot plegat. La cooperació entre treballadors, penso que és el més important.

4-Creus que has escollit la teva vocació?

Sí rotundament. Si hagués de tornar a començar faria exactament el mateix i fins hi tot duria nens de la mateixa edat d’11, 12 i 13 anys. M’hi sento molt còmode ja des que feia EGB m’encantava aquesta edat, tot i que tenen les hormones molt alterades, però et fan riure molt.

6-En tots aquests anys d’ensenyament, segur que has passat i viscut moltes experiències i també viscut moltes anècdotes. Ens en podries explicar una?

Fa uns tres o quatre anys vaig anar a fer un cafè amb el meu marit i es va dirigir a mi un noi, un antic alumne que havia tingut, amb una gran familiaritat. Em va dir: Fina, tantes vegades que em vas dir que estudiés i ara sóc encarregat d’obra i guanyo més que tu! I li vaig contestar que això segur.

Personalment crec que per donar un tomb aaquesta economia i poder tirar endavant, els estudis en són la base, per això sempre dic als meus alumnes que estudiïn.

7-Què has après dels teus alumnes?

He après moltes coses, en general tota persona en contacte amb el jovent i amb adolescents, se sent com rejovenida; l’alegria i la innocència se t’encomana. Et fan estar al dia amb les noves tendències del llenguatge i també amb la manera de fer del jovent.

8-Els alumnes et consideren la “mama” de l’ institut. Creus que és així? Per què?

No sé si m’hi consideren, però sí que és veritat que m’agrada molt coneixe’ls a tots pel nom i que sempre que puc miro per ells.

Al fer de coordinadora al centre, també procuro dir-los que si mai no troben el tutor poden buscar-me de seguida que jo miro de ser-hi sempre que puc i no tinc classe i de transmetre que en cas de necessitat puc ajudar-los. Evidentment, els renyo si ho he de fer, però també els recolzo en tot problema que puguin tenir diàriament.

9-Creus que sentiràs nostàlgia quan faci uns mesos que no vinguis?

Sí, molt. Trobaré a faltar companys, alumnes i el treball, la feina en si. Però vull continuar col·laborant i si els companys em deixen, aniré deixant-ho mica en mica perquè em sento molt integrada en aquest centre.