L’evolució urbànistica de Sant Joan de Mediona

Sant Joan de Mediona és el nucli principal d’un municipi situat a la frontera entre les comarques de l’Alt Penedès i l’Anoia. Actualment té 2.000 habitants, dispersos en Quatre nuclis i tres urbanitzacions. La seva principal activitat econòmica és la tèxtil, ja que disposa d’una fàbrica de gènere de punt que dóna feina a unes 200 persones. Poques són les famílies que es dediquen única i exclusivamente a l’agricultura, però també són poques són les que no s’hi dediquen a temps parcial. Des dels anys noranta hi ha

també una paperera que dóna feina, sobretot al sexe masculí. Tanmateix, Sant Joan de Mediona és un poble diferent, el qual planteja una sèrie d’interrogants que no semblen tenir relació entre ells, com per exemple, per què la seva Festa Major no és com la dels pobles del Penedès i Garraf? Per què no té bestiari, ni àguila, ni nans, ni gegants? Com és que a Sant Joan de Mediona no s’hi celebrava cap fira, com la de La Llacuna o la de Capellades? Com és que no s’expliquen històries de la guerra del Francès o de la de

Successió? Un altre aspecte que crida l’atenció és el traçat del poble: Per què havent-hi ja el nucli inicial de Cal Marquès, el poble creix a l’altra banda del riu? I per què

els carrers segueixen un traçat capritxós malgrat que són rectes? L’única resposta possible és que Sant Joan no existia a l’Edat Mitjana; no existia quan hi havia gremis que participaven a la Festa Major, no existia durant les guerres de Successió i la del Francès, no existia abans del segle XVIII, en definitiva. Així doncs, la hipòtesi d’aquest treball és que Sant Joan de Mediona és un poble de nova creció. Partim de la base que durant els segles XVIII i XIX es van produir una sèrie de canvis econòmics, polítics i socials que van afavorir la concentració de la població en nuclis urbans, quedant en franca decadència el poblament dispers. Per tal de poder demostrar aquesta hipòtesis, primerament es va estudiar el que hi havia escrit sobre la història del municipi en general. Efectivament, Mediona era un terme d’orígens medievals que tenia com a centre social, polític i militar el castell del mateix nom.

Tanmateix, durant l’Edat Mitjana ja es va construir un poble al municipi, l’actual Sant Quintí de Mediona. Aquesta vila, a partir del segle XV s’independitzarà del terme medionenc, de manera que aquest es quedarà amb un patró de poblament dispers fins al segle XVIII. Però que passa durant aquesta centúria que provoca que els medionencs formin un nou poble? Primerament cal tenir en compte la millora de l’economia agrícola a tot el Penedès, sent aquest el període en que s’estendrà la vinya per tota la comarca. L’especialització de l’economia anirà acompanyada d’un tímid creixement demogràfic, que juntament amb l’obertura del comerç amb Amèrica, provocarà un petit

renaixement en l’economia catalana i Marçal Diaz Ros Català 2n Batx B Institut Alt Penedès s’instal·laran fassines al llarg dels rius del Penedès destinades a la producció d’aiguardent per Amèrica i el nord d’Europa. En aquests moments de creixement econòmic i demogràfic es formarà el poble de Sant Joan de Mediona. I és especialment important destacar la causa de la ubicació del nou nucli. En aquella zona, ja hi havia un petit grup de cases i una església, la qual data del segle XIII, conegut com a Sant Joan de Conilles. Tot i així, la nova barriada no es construirà pròxima a aquest nucli primitiu, sinó a l’altra banda del riu Mediona. Aquest estrany fet és degut al traçat del camí ral i de la carrerada de Capellades. El camí ral era una via d’orígens antics que enllaçava amb la Via Augusta a Sant Sadurní d’Anoia. On actualment hi ha Sant Joan de Mediona, era el punt on aquest camí ral es trobava amb el que venia de Capellades, i tots dos junts seguien fins a Santa Coloma de Queralt, cap a l'interior. Així doncs, els nous edificis del poble s’edificaran al punt d’unió entre aquestes dues importants vies de

comunicació. A més a més, la proximitat de la riera, facilitarà la instal·lació de fassines. Altres causes com l’augment demogràfic produït durant al Revolució Industrial, la inseguretat durant les Guerres Carlines o la fil·loxera a França faran que al llarg del segle XIX, la barriada de cases coneguda com a Raval de Sant Joan passi a esdevenir un poble. El poble de Sant Joan de Mediona creixerà en un sol segle i es traçaran nous carrers que ens mostraran l’evolució de l’urbanisme català. La construcció d’aquests carrers, s’haurà d’adaptar a altres factors com poden ser un torrent, els dos camins, la

propietat de les parcel·les, el riu o la topografia del terreny. No serà fins a la dècada de 1880 que s’edificarà l’edifici de l’Ajuntament, passant a ser Sant Joan de Mediona cap del municipi, en detriment de l’antic castell medieval. Durant aquesta època es produirà l’última etapa urbanitzadora del poble, la qual s’acabarà a principis del segle XX, quan es construiran els primers xalets dels indians. A partir dels anys 30, el poble deixarà de créixer urbanísticament, i la guerra i la postguerra iniciaran un procés de despoblament que no s’aturarà fins a finals de segle. Finalment, analitzem la relació entre l’economia familiar i l’hàbitat, de tal manera que s’obté uns habitatges tipus segons l’ofici o feina que feien els seus habitants. A Sant Joan de Mediona, doncs, es poden trobar tres tipus de cases diferents: la dels pagesos, la dels menestrals i la dels propietaris agrícoles. La primera es caracteritzarà per la seva senzillesa, la segona per la combinació dels elements familiars i comercials i la tercera per la seva majestuositat. Totes, però, estaran

construïdes utilitzant els mateixos materials i les mateixes tècniques. Cal remarcar, que Sant Joan de Mediona, com tots els pobles, encara té secrets per descobrir. Les conclusions del treball són raonades, però no definitives. Cal esperar, que la seva realització sigui el primer pas d’una investigació que pot durar anys.