L’evolució dels estereotips de la dona a la història i models actuals

Aquest treball de recerca el vaig enfocar a la temàtica dels estereotips i la influència que aquests ens donen en el nostre dia a dia, en la nostra forma de pensar i d’actuar.

Primerament, per entrar en matèria i consolidar-ne una base a partir de la qual es desenvolupés el treball, vaig creure convenient entrar en l’àmbit de la psicologia social i veure què era realment un estereotip; estudiar-ne el concepte i buscar-ne una definició vàlida i completa, saber com els adquirim, quines funcions tenen i com ens afecten en el nostre desenvolupament com a persones. En definitiva, quin paper tenen en la nostra socialització ja que aquests des de ben petits que són presents a la nostra vida.

Un cop vaig tenir completat aquest bloc, vaig voler fer una monografia de la dona en tota la història primerament veient la seva evolució des de la prehistòria fins al segle XIX i posteriorment, centrant-me en el segle XX i estudiant-lo dècada rera dècada. D’aquesta manera vaig poder veure l’evolució que ha tingut el paper de la dona dins de la societat passant de tenir un paper sumís a l’home i a la llar a arribar a encarrilar la societat a la Primera Guerra Mundial o posant-se dins de l’àmbit laboral, fet completament impensable anteriorment. A la vegada, vaig veure com, paral·lelament, ha anat canviant l’ideal de bellesa femení. I veient tot el progrés, vaig poder estudiar-ne els models actuals en l’àmbit laboral, domèstic i en el nou cànon de bellesa tan consolidat a l’actualitat.

I així, amb tota la informació trobada, em vaig fer una pregunta bàsica: “S’ha arribat a la igualtat?” La resposta a simple vista és simple: sí. És evident que la dona es troba en unes condicions molt més favorables en comparació a les que s’ha trobat en diferents èpoques de la història com a l’Antiga Grècia o a l’Edat Mitjana. Però una altre pregunta més complexa és si ha arribat a la igualtat per la que tant van començar a lluitar les dones a partir del s.XVIII, aquella igualtat que propugnaven totes les idees il·lustrades. Aquí la resposta ja no està tant clara: doncs encara que la dona tingui grans llocs de treball, encara hi ha una diferenciació genèrica en quant a les feines. A més, a la llar la dona encara n’és l’eix principal tot i que hi ha una nova mentalitat on l’home hi proporciona una gran ajuda.

La imatge de la dona a la publicitat i en els mitjans de comunicació en general, ha sigut essencial per al desenvolupament del comerç i l’economia als anys 50 i avui en dia encara està molt més consolidada. A través de la mass media, s’han consolidat uns models de bellesa per la dona i la pressió social que reben constantment, fa que facin el possible per acostar-s’hi i per tant, que s’hagi arribat a punts molt extrems.

El que és clar i evident és que la dona a lluitat molt per arribar a tenir la posició que té a l’actualitat i tot el que ha fet a sigut per mèrit propi ja que han sigut molt pocs els que l’han recolzat i ajudat en aquest llarg i difícil camí.