Gdeim Izik– El campament de la dignitat

El meu treball de recerca consta d’una primera part on començo situant el Sàhara, amb la seva geografia, el relleu, el clima, la flora, la fauna i la població i l’acabo explicant la cronologia del conflicte del Sàhara Occidental. Aquest conflicte que dura des de l’any 1975 quan el Marroc va envair el Sàhara Occidental i Espanya signà els Acords Tripartits de Madrid, on cedia el territori anomenat Sàhara Espanyol al Marroc i Mauritània. Així es va iniciar un conflicte en què, d’una banda, la població autòctona sahrauí reclama des de fa molt de temps el seu dret a l’autodeterminació, davant el Marroc que defèn la seva sobirania al territori. Avui, 36 anys després dels acords tripartits, l’ocupació marroquina es manté pràcticament igual que durant la dècada dels 70 i els sahrauís refugiats continuen als campaments instal·lats en territori algerià, sense poder tornar a la seva pròpia terra.

La segona part tracta del campament Gdeim Izik. Explico la cronologia dels fets que van portar als sahrauís a establir-se amb tendes de campanya en una regió anomenada Gdeim Izik, a 12 km d’Al-Aaiun, ciutat ocupada pels marroquins al Sàhara Occidental, així com el seu desenllaç i les conseqüències posteriors. La matinada del 8 de novembre de 2010 les forces de seguretat marroquines van desallotjar, de manera forçosa i violenta, el campament de protesta Gdeim Izik, també anomenat el campament de la dignitat. El campament de Gdeim Izik havia estat creat a principis d’octubre per un grup de sahrauís que protestaven per la marginació a la qual estaven sot- mesos i reclamaven un treball i un habitatge digne. Els sahrauís es queixaven que, malgrat ser originaris del Sàhara Occidental, les autoritats marroquines els discriminaven, per la qual cosa no rebien una proporció justa de les riqueses i altres beneficis dels recursos naturals i terres de la regió. Després del desmantellament del campament, la violència es va escampar amb rapidesa a la ciutat d’Al-Aaiun, on joves sahrauís i altres persones van causar destrosses, en edificis públics i privats i altres propietats pertanyents a ciutadans marroquins. Al mateix 8 de novembre Al-Aaiun va ser escenari d’una altra onada de violència quan alguns marroquins van atacar habitatges i negocis sahrauís, provocant danys a les seves propietats, i en alguns casos, maltractant a residents sahrauís i segrestant-los.

Vaig fer sis entrevistes a persones destacades i implicades en la causa sahrauí: Gaici Nah, assessor tècnic de la Asociación Sahrauí de Víctimas por las Minas, David Minoves, Ex director de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament,Miquel Carrillo, expresident de l’Intergrup Parlamentari Pau al Sàhara del Parla- ment de Catalunya i Diputat d’ERC al Parlament de Catalunya, Núria Salamé, Presidenta de l’associació ACAPS, Toni Guirao, Vicepresident Federació ACAPS i Mah Iahduh, subdelegat del Front Polisario a Catalunya.

També em vaig proposar saber quin és el coneixement que la població, en general, té sobre el conflicte del Sàhara Occidental. Per això vaig confeccionar una enquesta, que un cop passada a la població, vaig poder veure que es té molt poc coneixement sobre aquest conflicte.