Generació d’energia elèctrica a Catalunya

Quan el meu company i jo ens vàrem posar a pensar un tema per a el nostre treball de recerca, en el primer que vàrem pensar va ser en la informàtica, ja que és un tema que ens interessa a tots dos. Ben aviat però, el nostre tutor ens va plantejar que el tema que havíem escollit, el funcionament intern d’un ordinador, no era el més apropiat per a el nostre nivell. Ell considerava que necessitàvem coneixements avançats tant de electrònica com de programació que nosaltres,
evidentment, no teníem ni tenim a hores d’ara. Així doncs vàrem decidir canviar el tema per un de més senzill: la “Generació d’energia elèctrica a Catalunya”. Aquest tema, d’entrada, ens plantejava un seriós dubte que era: com podíem aplicar tot el que sabíem d’aquest tema a un cas pràctic? L’únic que se’ns va ocórrer va ser la optimització d’una ciutat com ara Vilafranca del Penedès (podria haver sigut qualsevol altra però així fèiem més proper el treball).

El nostre treball, doncs, consta de dues parts clarament diferenciades. En la primera recollim la part teòrica de tot el que sabem sobre els tipus d’energia, tipus d’obtenció d’aquesta i contaminació així com les dades històriques i actuals al nivell més proper que ens ha sigut possible.

En la segona part, que és la que hem considerat més pràctica vàrem intentar aplicar tot el que sabem per intuir com seria per a nosaltres un model de ciutat elèctricament autosuficient i sostenible alhora. Així doncs ens vàrem fixar en com era actualment Vilafranca del Penedès (elèctricament parlant), de quins recursos energètics disposava i com els podríem aprofitar i, finalment, quina capacitat estalviadora té actualment. Per a fer això necessitàvem disposar de les dades tant de consum com de producció energètica a nivell municipal, i aquest potser va ser la part que ens va costar més, ja que l’ajuntament de Vilafranca no recull les dades detallades i per trobar les mes actuals ens vam haver de remuntar fins l’any 2007 en el que l’ajuntament va publicar un butlletí on recollia totes les dades per incloure la ciutat en un pla per la sostenibilitat europeu. Analitzant les dades vèiem que el municipi de Vilafranca genera una quantitat extremadament petita d’energia elèctrica en comparació amb la demanda d’aquesta que té actualment. Llavors vàrem decidir que, com a primer punt, estudiaríem quin és el potencial energètic del municipi en qüestió, és a dir, de quines formes viables podria, el municipi de Vilafranca del Penedès, generar energia elèctrica a partir dels recursos que ell mateix genera. Ben aviat ens vam adonar que l’únic recurs explotable són els residus, ja que Vilafranca del Penedès no es troba ni en un lloc on la velocitat mitjana del vent sigui molt alta, ni en un lloc on hi hagi grans extensions com per instal·lar-hi grans parcs fotovoltaics, ni on un lloc on l’energia geotèrmica sigui viable.

Així doncs, ens vam centrar en l’obtenció d’energia elèctrica a partir de gas generat a partir de la fermentació de residus sòlids urbans així com dels residus orgànics que la industria vitivinícola, molt present al municipi, crea.

Tot i així l’energia elèctrica generada segueix sent molt poca i per tant la reducció de la importació d’energia elèctrica del municipi, que era el que en un principi volíem aconseguir, l’hem aconseguit a partir de reduir el consum amb la substitució de la major part dels electrodomèstics de les nostres cases per altres amb rendiments més alts i consums més baixos així com la substitució de bombetes incandescents per a bombetes de baix consum.

Aplicant tots aquests petits canvis hem aconseguit reduir la importació en un 30% aprox. del qual un 27% prové de l’estalvi energètic i només un 3% de producció pròpia.

Els resultats no van ser del tot els esperats però vàrem arribar a la conclusió, el dia de la presentació, ja que el cost d’aquest estalvi és molt elevat, potser seria més intel·ligent dedicar la gran inversió necessària per a la construcció de la central de producció d’energia elèctrica a partir dels residus a el foment de l’estalvi i producció d’energia elèctrica a nivell més domèstic en comptes de fer-ho a la central.