Estudi nutricional de les llaminadures

El fet que hem va motivar a realitzar aquest treball de recerca és la feina del meu pare. Té una empresa de llaminadures que es dedica a distribuir-les, un cop envasades, a les botigues. Per tant, des de ben petita he estat envoltada de llaminadures, però dins del seu envàs i mai n’he sabut el seu procés de producció. Aquest fet ha creat una gran curiositat en mi, i per això he decidit informar-me’n més. Els meus objectius han estat els següents: analitzar nutricionalment dotze llaminadures diferents i valorar el consum mitjà respecte les necessitats requerides, segons l’edat i el sexe de cada persona. Per esbrinar-ho, he accedit a les empreses Chupa-Chups i Saet Sweets, on m’han aportat una gran informació sobre els valors nutricionals, el procés de producció, les matèries primeres utilitzades i els punts de control de qualitat, que posteriorment he reflectit en el meu treball.

L’anàlisi de les llaminadures, consisteix en relacionar i comparar la quantitat d’energia (mesurada en quilocalories), de proteïnes (mesurada en grams), de carbohidrats (mesurada en grams) i de greixos (mesurada en grams) de dotze llaminadures diferents. Per fer-ho, primer de tot he realitzat taules nutricionals i gràfiques comparatives, per veure de forma més visible, les diferències entre l’aport calòric, proteic, carbohidrats i greixos de les diverses llaminadures. Posteriorment he buscat la quantitat recomanada diàriament d’aquests quatre factors, segons l’edat, el sexe i el pes. A continuació he calculat el percentatge que comporta l’ingesta de 100 grams de llaminadures, relacionant la quantitat d’energia, proteïnes, carbohidrats i greixos recomanades segons l’edat i el sexe, i la quantitat que realment aporta l’ingesta de 100 grams de les diferents llaminadures. Val a dir que, tot i saber que no és viable ingerir 100 grams de llaminadures per dia, ho he fet d’aquesta forma per tal d’establir una variable quantitativa comuna per a les diverses llaminadures.

Finalment he extret les conclusions corresponents, en les que he comprovat que les llaminadures no només aporten sucres, sinó que també, en certa mesura, aporten nutrients. Tot i així, cal tenir present que les llaminadures són considerades un complement alimentari, i per tant, no hem d’abusar d’elles. Fent referència a les franges d’edats, he comprovat que en nens de 1 a 3 anys no són recomanables, ja que aporten un excés d’energia. En nens de 4 a 10 anys tampoc són recomanables, ja que aporten un excés de carbohidrats. En homes i dones, és a dir, indistintament del sexe de la persona, majors de 51 anys, tampoc són recomanables, ja que comporten un excés de carbohidrats, que podria desencadenar al famós colesterol. Finalment, en homes i dones entre 11 i 50 anys, podem dir que és la franja d’edat més adequada per al consum de llaminadures, tenint en compte que tot i així, totes les llaminadures aporten una gran quantitat de carbohidrats. Per últim, fent referència a les llaminadures analitzades, les més adequades són el Chupa-Chups de cirera sense sucre i les gomes Parisien, tenint en compte que aquestes no aporten proteïnes, i que per tant, aquestes caldria ingerir-les en la dieta de cada persona.

Crec que els objectius del meu treball de recerca han estat assolits, ja que he aconseguit esbrinar quines són les llaminadures més perjudicials, i en quin rang d’edat era més adequat consumir-ne.