MANEL, el grup català, número 1 en vendes a tot l’Estat espanyol.

En aquests últims mesos s’ha parlat molt sovint sobre un nou grup catalàde música, Manel. Els seus èxits semblen insuperables i la seva música s’ha convertit en un referent per gran part de la població catalana, joves i no tan joves. Tanmateix, quin és l’origen d’aquest nou fenomen? Quin és l’estil d’aquesta formació? Ara, que tan el català com les vendes de discos estan de baixa, ells, Manel, trenquen amb tots els tòpics. Com ha estat això?

Tot comença l’any 2007 quan a la llista de guanyadors i finalistes del concurs de maquetes Sona 9, s’hi pot veure, entre els afortunats, un nou grup, de nom Manel.

Aquest grup de joves barcelonins, seguint les normes del concurs, ha versionat una coneguda cançó de la cantant colombiana Shakira, i l’han titulat El Bròquil. El temaqueda entre els finalistes i no només això sinó, que més endavant permet al grup guanyar el segon Premi Joventut, cosa que els porta a enregistrar el seu primer disc.

Un any enrere, segurament cap dels joves músics no es podia imaginar l’aventura que acabaven d’iniciar.

Guillem Gisbert, Roger Padilla, Martí Maymó i Arnau Vallvé són tots quatre estudiants de l’Escola Costa i Llovera. Tanmateix no es coneixen fins anys més tard, perquè la diferència d’edat entre ells els priva de coincidir junts a la mateixa classe. A través d’amics i germans, els quatre músics es fan amics i decideixen formar un nou grup musical anomenat Manel. L’any 2007, com ja hem dit, el nou conjunt debuta al concurs Sona 9 i s’endu un dels premis finalistes. A més a més, queda en segona posició al Premi Joventut.

Gràcies als diners rebuts al Premi Joventut, el grup disposa d’un suport econòmic que els ha permès gravar el seu primer treball. Després d’uns mesos de preparació i gravació, el projecte veu la llum.L’any 2008 surt a la venda el primer disc del grup, anomenat Els millors professors europeus.L’àlbum ha estat enregistrat entre el juny i l’octubre del 2007 als Estudis Nòmada 57 i publicat per Discmedi.

Durant la gravació del disc, però, el conjunt ja fa actuacions i concerts per diferents punts de la geografia catalana, guanyant-se el favor d’un públic cada vegada més entregat. En alguns cercles, Manel es converteix en un fenomen de culte i no són pocs els que intenten assistir al màxim de concerts d’un grup que encara no ha tret cap disc, i que té un repertori de cançons força limitat.

Gràcies als fidels seguidors del conjunt, les entrades per la presentació de l’àlbum Els millors professors europeus a la Sala Heliogàbal de Barcelona s’acaben ràpidament i passa el mateix amb les còpies del disc a la venda. La discogràfica Discmedi s’afanya a anunciar que se n’estan editant més i que ningú es quedarà sense. De mica en mica el grup es fa conegut, i els concerts i les actuacions augmenten. Tanmateix el grup encara es troba en un fase primerenca pel que fa a la difusió davant de l’anomenat “gran públic”. Aquest fet no impedeix, però, que el seu àlbum guanyi el premi al millor disc de pop-rock de l’any 2008, concedit per la famosa revista Enderrock. Ni que la revista Rockdelux el classifiqui com el tercer millor disc espanyol de l’any ni que la Mondosonoro l’ubiqui al setè lloc de la mateixa categoria.

El grup es s’afanya a rodar videoclips per alguns dels seus temes, i un d’aquests rep el premi al Millor Videoclip de l’Any al festival Cinemad. Ja tenen tots els ingredients per ser nomenat grup revelació del 2008.

Els millors professors europeus és el treball que situa Manel a l’alçada d’altres grups mítics catalans com els Pets o Sopa de Cabra, i fins i tot, arriben a ser comparats amb altres cantautors de la transició com Pau Riba o Jaume Sisa. El grup doncs, comença a ser conegut, ara sí, pel que anomenaríem el “gran públic”. Però quines són les raons per les quals aquest conjunt aconsegueix ser tan ben valorat per la societat catalana?

Aquesta pregunta és difícil de respondre. Segurament, d’aquí uns anys, una colla d’historiadors serà capaç d’investigar les raons socials, polítiques i culturals que han situat Manel dins dels conjunt de grups de més èxit de la música catalana. De moment, però, ens hem de conformar amb analitzar el seu estil, el qual, se’l podria classificar com a inclassificable. Els mateixos components del grup no s’han volgut posar mai cap etiqueta, tot i que sovint se’ls classifica com a pop-rock o folck. En el seu disc Els millors professors europeus és habitual l’ús de l’ukelele i el banjo, cosa que els acosta més cap al folk. Tot i així, en alguns temes també s’utilitza una base electrònica i guitarres elèctriques. Es podria dir, doncs, que la seva música es troba influenciada per diversos estils, de manera que les seves cançons es caracteritzen per ser naturals i sense complexos.

El grup segueix actuant durant els dos anys següents, fent gires arreu dels Països Catalans i fins i tot en altres punts de la Península. Al setembre del 2010, Els millors professors europeus ven més de 30.000 còpies, de manera que aconsegueix la categoria de disc d’or. Finalment, aquell mateix any, el grupdeclara que està preparant un nou àlbum, cosa molt reclamada des de feia temps pels seus seguidors. Tanmateix, els components de la formació manifesten que no tenen cap tipus de pressa per accelerar el procés d’elaboració del disc, ja que volen que aquest sigui tant o més correcte que l’anterior.

El conjunt, doncs, passa la prova de foc, quan el 15 de març del 2011 surt a la venda el seu nou disc, anomenat 10 milles per veure una bona armadura. El nou treball de seguida passa a ser un èxit absolut, ja que en deu dies es converteix en el disc més venut a l’Estat espanyol i s’hi manté durant dues setmanes seguides. En poc temps, es superen les 10.000 còpies venudes. A més a més, la formació també publica el videoclip de la cançó Aniversari, on compten amb la col·laboració de Jaume Sisa.

D’aquesta manera, Manel es consolida com un dels grups catalans de referència, al nivell de Sopa de Cabra i Els Pets, tot i que amb un estil propi i personal que fa que siguin difícils de comparar. A més a més, se’ls considera el símbol d’una nova generació de grups catalans, entre els quals hi trobaríem Els Amics de les Arts o Anna Roig i l’ombre de ton chien. I, qui sap, potser d’aquí vint-i-cinc anys, aquests mateixos grups seran capaços d’omplir tres vegades seguides el Palau Sant Jordi, tal i com ha fet aquest mes un dels seus predecessors, Sopa de Cabra.

Marçal Díaz, 2n de BAT