- Informa’ns sobre la teva vida personal.

Em dic Marian i sóc romanès. He vingut a viure a Catalunya a ara fa uns sis anys, i a l'actualitat estic vivint a Vilafranca del Penedès, terra de bon vi... Estic casat amb una dona catalana, amb qui tinc un fill de deu mesos, una preciositat. Ara treballo en un restaurant de la vila. Tinc una germana més petita que també viu aquí a Vilafranca. Crec en el destí, i el destí ens ha portat aquí. Abans de venir, treballava a l’exèrcit romanès, i tenia tres opcions: anar a l'Afganistan, anar a l'Iraq, o deixar-ho tot i anar a viure a l'estranger. I vaig triar venir aquí, a Catalunya.

- Quan vas arribar aquí, vas trobar algunes dificultats per integrar-te?

Vaig venir aquí el 2005. Al començament, va ser una mica difícil, però no vaig tenir problemes per integrar-me. Crec que em va ajudar bastant entrar a la colla del drac, el 2007. L'únic problema que hi ha és que a la colla hi vol entrar molta gent, i el drac pesa molt, i qui l’ha de portar ha de ser fort. He tingut la sort de portar-lo: he anat a una sortida a Barcelona, l’he pogut portar i he pogut estar dins la colla. No m’ha costat comunicar-me amb la gent perquè tinc l’idioma i el puc dominar. Per això, no he trobat cap dificultat. Però tot és per la voluntat, perquè si vols aprendre una cosa, pots fer-ho, i la comunicació amb l’altra gent no és només poder parlar la llengua, sinó participar també en les festes d’aquell lloc, en la seva cultura…

 

- Quines són les condicions per poder entrar en aquella colla, i sobretot per portar el Drac?

L’has de poder portar. Sempre, per entrar en la colla del Drac, es fa una convocatòria, en lal qual tothom pot participar. A la colla hi ha molta gent, i quan en surt un, sempre n'entra un altre.

- Et va costar integrar-te en la colla del Drac? Quants sou, i com us ho feu per aixecar-lo?

La veritat és que sí, que em va costar integrar-me. Al començament, no entenia res i no m’atreia molt. Després, amb el temps, i ja estant a dins, amb els companys, agafes estimació per les persones i les coses i t'hi trobes molt a gust. Actualment, a la colla som vint-i-quatre persones. Per aixecar el Drac, hi ha d’haver dues persones al cap i dues a la cua.

- Com era la teva infància i quin record et guardes?

La meva infància va ser molt feliç. En aquell temps, hi havia el comunisme encara.

Amb la gent que he passat la meva infància encara ens parlem; o sigui, que encara que jo sigui aquí i ells allà, ens seguim comunicant, i molt.

El que sempre recordo, i recordaré, és que quan anàvem els estius a casa dels meus avis, ens ajuntàvem uns deu cosins, i féiem de tot i força.

- De petit volies fer aquesta feina?

No, jo de petit volia ser militar. I el destí m’ha portat aquí, a aquesta terra catalana i a aquesta feina.

- Us ha passat mai algun accident amb el Drac? De tot el bestiari, per què heu triat aquest en concret i no un altre animal?

D'accident, en recordo un. Va ser només quan el transportàvem, perquè és molt gran i costa ficar-lo a la furgoneta i fer que no es mogui. Però només aquell, cap més.El drac té 500 anys d’història, i jo no conec massa coses d'abans. Ell representa el drac que era dolent, però ara ja no ho és tant. Per això agrada tant als nens petits, i als més grans.

- Com et vas sentir el primer cop que vas sortir amb el drac davant el públic?

Primer de tot, sabia que ho havia de fer bé, que no havia de trepitjar ningú, anar bé i saber fer-lo ballar. Això és molta responsabilitat. Després, et vas sincronitzant i tot ja és més fàcil i divertit. A més, la gent està encantada amb aquest ball.

- Hi ha alguna diferència entre Romania i Catalunya, en això de les festes?

Aquí es fa ballar el drac, els capgrossos, els gegenats... En canvi, a Romania només fem ballar els animals del bosc.

Tant de bo que duri, tot això. I, perquè duri, hi ha d'haver sempre continuïtat.

- Què n'opines de la Festa Major?

És la més bonica de tot Catalunya. El que passa és que a vegades se’ns compliquen les coses. Perquè les coses es facin, convé que hi hagi especialment il·lusió i afició. Amb l'esforç de tots, ho hem de tirar endavant. I segur que continuarà essent la festa més bonica de Catalunya.