Els nens i nenes que, des de ben petits, no poden estar quiets, que els agrada bellugar-se, amb l’activitat física aprenen a utilitzar el cos i a cremar energies. També, quan van creixent, els agrada realitzar activitats amb altres nens, amb equip. Per tal de sentir-se membres d’un grup i aconseguir reptes junts, un bon resultat del partit ó d’una competició esportiva. L’esport, per als més petits, pot ser un joc, una forma de distracció, de superació personal i de relació amb els altres, convertint-se en una part més de la sevaeducació. Però una part que, pot arribar a transformar-se en un conjunt d’activitats i obligacions que en lloc d’ajudar-los en la seva evolució i creixement com a persones, els pot complicar la seva educació personal.
És clar que l’esport d’equip dóna als més petits l’oportunitat de jugar en companyia, de sentir-se part d’un equip, que ha d’estar ben avingut per poder obtenir resultats positius al marcador, encara que els resultats del marcador al camp no haurien de ser allò més important per a ells, si no el simple fet de jugar, participar.Als esports de nens petitshauríem de pensar que el més important no es guanyar, si no:
Aprendre a jugar junts, conèixer que, el que fa un, pot repercutir directament en el que fan els companys, i el sentiment d’equip, tots els nens són igual de necessaris. |
|
Moltes raons per les quals els nens abandonen la pràctica de l’esport són, entre altres, els conflictes per les exigències de l’esport i altres activitats interessants per a ells, la inconstància, s’apassionen temporalment per una altra cosa i l’obliden després. Però, també, pel caràcter massa seriós de l’entrenament, per les relacions conflictives amb l’entrenador i per no suportar la pressió a què se’l sotmet. I el més trist, és que, de vegades, són els pares els qui, sense voler-ho, pressionen els fills petits perquè han de guanyar i els obliguen a ser els millors. Es senten molt malament si no poden aconseguir-ho.
|
Per tot això, quan es tracta d’esport infantil, no es poden marcar com a objectius el d’educar per a l’esport ni el de fer esportistes d’elit. Si no, al contrari, cal aprofitar el que té de positiu aquesta activitat, i potenciar els noies i noies que es formin com a persones, ja que segurament la majoria no arribaran a ser esportistes famosos, que, com a molt, podran seguir al llarg de la vida fent esport com a ‘’hobby’’,per estar en forma, una manera d’evadir-se de les preocupacions adultes. |
Els pares tenen un paper molt important en relació a la pràctica de l’esport dels seus fills. Si volen que sigui una part més de la seva educació o que els compliqui la vida.
Fer esport ajuda els seus fills, han de parlar amb ells quan guanyen i també quan perden, quan els posen al primer equip i quan els tenen asseguts de suplents, quan marquen un gol o quan no els han passat la pilota... I anar ensenyant-los a saber perdre, i que allò més important no és guanyar o perdre, sinó jugar i passar-s’ho bé. Acceptar les decisions de l’àrbitre, encara que siguin injustes perquè el joc és el joc i té regles; o sentir que l’entrenador no els té tan ben considerats com ells creuen que és mereixen... Deixar als nens petits què expliquin el que pensen i senten en aquestes ocasions, amb la qual cosa l’esport servirà perquè es coneguin a ells mateixos, expressar els seus sentiments i les seves emocions. |
|
|
Tenint en compte el que he exposat abans, la pràctica de l’esport dels nois i noies els valdrà com un element positiu en la seva formació i creixement personal, sent una part més de la seva educació, que els ajudarà a aconseguir un estil de vida saludable, una millora en la motricitat, l’aprenentatge del treball en equip, l’augment de la motivació i la perseverança, etc. I, finalment, servint també com a prevenció individual i col·lectiva de molts dels problemes que en els últims anys van sorgint en arribar a l’adolescència.
Hi ha molts nens que són obesos, tant per l’alimentació que prenen com perquè no realitzen exercici físic. I als nens, des de petits, se’ls ha de mentalitzar a practicar esport perquè és molt saludable. Tant es pot fer de forma competitiva com de manera altruista. Però la qüestió és sempre la mateixa: adquirir l’hàbit de fer esport. |
|
