ARTICLE MEP NÚRIA VALLÈS

Un cop fet el treball i, com sempre, a última hora, l'enviem però no massa

convençudes a rebre un: ets l'escollida. Un dia, en Jaume Gaya -el professor que

se n'encarrega- em va veure allà a les taquilles i em va dir: Vine Núria, t'haig de

dir una cosa. El primer que vaig pensar va ser: què he fet? Però si no he fet res! I

llavors em va dir: us han agafat. A tu, a la Clara X. i a la Clàudia. Jo no m'ho creia

i, escandalosa com sóc, vaig fer un crit, em vaig assegurar de que el que em deia

era cert i ràpidament ho vaig comunicar a les meves companyes. Elles, com jo, no

s'ho creien. Ens en anàvem a Alcalá de Henares quatre dies, nosaltres. Era i ha

sigut una oportunitat única. Els companys que hi havien estat anys anterior com

en Lucas o el Mateo ens deien que ens ho passaríem molt bé, que era una

experiència que ens marcaria per tota la vida i que sempre la recordaríem.

Nosaltres no ens ho creiem gaire però

el dia que agafàvem el autobús per

anar cap a l'estació d'Atocha per tornar

cap a casa ens vàrem mirar i vàrem dir:

tenien tota la raó, ha sigut

immillorable, increible, espectacular,

ha sigut... no sabiem com definir-ho.

Tot i que allà hi anàvem a treballar i a crear esmenes per comisions -n'hi havien

quatre. Jo era la Comisíon de Asuntos Exteriores i el tema que tractàvem era

Política Exterior Común de la Unión Europea a favor de los Derechos Humanos- per

obtenir una resolució final que portaríem al Congrés dels Diputats. L'últim dia,

també ens ho vàrem passar molt i molt bé. 

El nostre viatge va començar el divendres al matí a Vilafranca. Vàrem agafar el

tren fins a Barcelona i un cop allà vaàrem esmorzar i vàrem agafar l'AVE -era el

primer cop que nosaltres tres anàvem amb AVE-. Mentre esmorzavem vam coneixer

a la quarta noia que venia en representació de Catalunya, l'Andrea i, un cop a

l'AVE vam conéixer al Jose Alejandro Santamaría i al Fuxin Jin Wu amb els seus

respectius professors que eren catalans però no representàven Catalunya. Vam

entablar conversa tots sis i ens vam fer molt. Quan vam arribar a Madrid vam anar

al parc del Retiro per aprofitar l'estona que teníem lliure. A l'hora, vam agafar un

autobús amb molta gent que també participava al MEP per anar cap el nostre

hotel. Anàvem amb retard i molts grups ja eren a lhotel. Un cop vam arribar allà

tot va anar molt de pressa. Vam fer activitats per a la comunicació, vam anar a

deixar les maletes a les habitacions i vam dinar. Només teníem cinc minuts per

canviar-nos -ens havíem d'arreglar ja que formava part del protocol-. Vam dinar

molt ràpid i vam anar a la universitat de Alcalá de Henares per fer el discurs de

benvinguda. Quan vam acabar, vam tornar a l'hotel, ens vam reunir per comisions i

ens van fer una xerrada especialitzada en el tema que tractàvem. Després vam fer

la pluja d'idees. Aquella nit ens vam quedar a l'hotel i vam anar a dormir d'hora ja

que havíem fet un viatge llarg la majoria i el dia havia sigut intens. Les

habitacions estaven distribuïdes de forma que no coincidíem amb gent que

coneixíem. Això va ser el millor ja que invita a relacionar-te més. Durant la resta

de dies vam continuar reunint-nos per comisions fent la nostra resolució, dinàvem

i sopàvem tots junts i un dia vam sortir a un bar musical on ens ho vam passar

d'allò més bé perquè ja ens havíem fet molt i molta gent ens demostraca les

seves aptituds (llegint poemes, cantant, ballant,...) i l'últim dia ens van fer una

festa a l'hotel, van parlar els nostres monitors -les comisions estaven formades

per vint alumnes i dos monitors cada una- i professors fent broma. El segon dia, el

dissabte vam visitar la universitat i l'ultim dia, dilluns vam anar al Congrés. Al

Congrés, cada comisió va exposar la seva resolució i vam fer el debat amb els

seus respectius passos i pautes. Dues comisions vam fer el debat abans de dinar i

els altres dos, després. Arribava l'hora dels adéus i van començar a caure les

llàgrimes. Ningú volia marxar. El que vam viure aquells quatre dies va ser molt

intens. Erem com una família. Finalment, sen's va encomanar el famós virus MEP

del que tant parlaven els anteriors participants.

Núria Vallès,

1r BATX