ARTICLE MEP CLARA XIOL

Ara ja fa més d’un mes que vam tornar de la Sessió Nacional del MEP (Model of

European Parliament) de Madrid. Va ser una experiència única, i de ben segur que

tots els alumnes que han format part d’aquest programa estarien d’acord en

tornar-hi a participar si en tinguessin l’oportunitat.

De bon començament, quan em van proposar de presentar-m’hi, vaig fer el treball

pensant que hi hauria gent boníssima i que seria molt complicat que m’agafessin, i

quan ja m’havia pràcticament oblidat que havia fet i enviat el treball, una

companya em va venir a buscar per dir-me que ens n’anàvem a Madrid, a la sessió

nacional!

Els altres anys, hi havia una sessió autonòmica prèvia, a València, i per tant allà

ja podies fer-te una mica la idea de com anava tot. Però en el nostre cas, vam

passar directament a la fase autonòmica, i el fet de ser un dels 80 escollits de tot

Espanya, feia molta impressió.

Quan vam arribar a l’hotel d’Alcalà d’Henares, tot va anar rapidíssim. No vam tenir

ni cinc minuts per respirar des de l’arribada (poc abans de dinar) fins que vam anar

a dormir. Primer de tot vam conèixer els altres participants i els presidents de

comissió (participants d’altres anys que ens ajudaven i ens guiaven una mica).

Després vam dinar i vam marxar volant cap a la Universitat d’Alcalà, on hi va haver

la cerimònia d’obertura. Ja a la tarda, ens vam reunir en comissions (grups de 20

on tots havíem tractat el mateix tema) i un

expert ens va venir a explicar els detalls del

que havíem treballat i a orientar-nos per

redactar la resolució que es presentaria al

Congrés dels Diputats quatre dies després.

Quan vam arribar a les habitacions per

descansar, estàvem tots baldats, però hi havia

molt bon ambient amb la gent que acabàvem

de conèixer (a cada habitació hi havia tres

persones de comunitats autònomes diferents) i

vam estar xerrant una bona estona...

L’endemà al matí vam tenir l’examen d’anglès, que serviria per acabar de

determinar qui passaria a la sessió internacional, aquest cop una a Eslovènia al

març i una a Cádiz a l’octubre. Després de l’examen, ens vam passar matí i tarda

reunits en comissió, debatent sobre el nostre tema i redactant les clàusules de la

resolució.

La resolució es va acabar de redactar i polir el matí següent, i a la tarda vam

reunir-nos per delegacions (4 persones on cadascú havia tractat un tema diferent

agrupades en representació d’una comunitat autònoma) i vam fer un repàs general

de les resolucions. Després d’aquesta reunió, els delegats que volguessin, tenien

l’oportunitat de preparar i presentar les esmenes contra alguns punts de les

resolucions. Una esmena serveix per canviar, eliminar o aclarir un punt d’una

resolució si no hi estàs d’acord, i s’ha de redactar i fer una recollida de firmes

abans de presentar-la.

Aquella nit, després d’una festa a l’hotel, vam estar repassant-nos les resolucions

i preparant els discursos i les esmenes la gent que els feia, i vam dormir ben

poquet pels nervis i la feina que teníem.

Al matí següent, quan vam haver deixat l’hotel i pujat als autobusos, els nervis

podien amb nosaltres. Tothom anava amb les resolucions a la mà i estàvem tots

com flams, comentant com crèiem que seria l’Assamblea General. Finalment, quan

vam arribar al Congrés, ens van donar les identificacions i ens van fer passar per

tots els controls corresponents, i llavors ens van fer entrar a la sala. La meva

comissió era la primera a defensar la resolució vam anar a seure tots junts.

Vam començar la sessió i no sabia ben bé com posar-me, era una situació molt

diferent a tot el que havia fet abans, en comissió. Allà hi havia més de 100

persones mirant-me, i quan em van donar la paraula i vaig parlar gairebé ni em

sentia la veu dels nervis.

Al final, l’Assamblea va anar molt bé, tot i que m’hagués agradat intervenir una

mica més. Això sí, el que em va quedar molt clar és que el MEP no és només

l’Assamblea General, ni molt menys, el més important és tot el que has après,

tots els moments que has passat treballant en les resolucions i amb les persones

que has conegut. I va quedar ben demostrat quan tots vam plorar perquè no

volíem marxar... i és que el MEP és una gran experiència, molt intensa, i jo

recomano a tothom que pugui que la visqui i l’aprofiti al màxim. Perquè encara que

no sigui un programa massa reconegut on nosaltres vivim, és genial formar-ne

part, i aquesta estada a Madrid és una cosa que sempre serà part de nosaltres.

Clara Xiol

1r BATX